L’autor, Damià Bardera, és un membre de la comunitat UdG. Això i el fet que és homònim meu em va dur a fullejar el seu darrer llibre Fauna animal. Es tracta d’un seguit de relats curts que, segons el mateix Bardera, s’haurien de llegir de manera seqüencial i no de manera saltejada com he fet jo.

Vaig començar a llegir-lo després de fer un cop d’ull a un dels relats. Un cop començat no vaig poder evitar continuar llegint. El motiu principal va ser que explicava, d’una manera aparentment planera i senzilla, la vida d’un xiquet de poble.

Cada relat és una experiència del protagonista i per a mi, com a noi de poble que vaig ser, va ser com tornar a viure la meva infantesa. En Bardera té, amb la seva manera d’escriure, la capacitat de transportar-me a aquells llocs que només hi eren a la meva memòria.

També haig de dir que, vistes ara després de tants anys, les experiències que el noi protagonista té amb els pobres animals em semblen d’allò més cruel. Per una altra banda aquesta crueltat era un tret comú entre els xiquets de la meva generació.

En definitiva, aquesta petita joia és del tot recomanable, tant per a tots aquells que sou o heu sigut nois i noies de poble com per a tots aquells que ja des de petits el vostre hàbitat han estat l’asfalt, els cotxes i els semàfors. Vosaltres, els urbanites , proveu de fer-li una ullada i tindreu l’oportunitat de saber com era la vida per a un xiquet de poble.

Damià Gil Cano

Advertisements