No he llegit aquest llibre. L’he devorat.  No només és una narració honesta i emocional sobre la infància de l’autora, és també una expressió d’un  estat vital: el sentir-se diferent dels altres, sentir que no encaixes enlloc, ni tan sols en el teu propi cos.

La protagonista del relat neix amb un petit defecte a l’ull, defecte que li impedeix tenir una visió clara del món i, ja entrada a l’adolescència, de sí mateixa. Se sent diferent, ja sigui per l’educació rebuda pels seus pares (progressistes amb les idees mal digerides) com per la situació vital que li ha tocat en sort (és possible viure en una zona acomodada de Mèxic DF a fer-ho en una banlieu francesa?).

És un llibre que us encantàra, sobretot si creieu que la vostra infància i adolescència ha estat una merda, perquè per molt diferents que ens hem cregut, no deixem de ser iguals a d’altres humans que també comparteixen (o han compartit) aquest estat de sentir-se diferents.

Tots som iguals (fins i tot si ens hem cregut diferents per les nostres desgràcies), però només algunes persones pensen de manera diferent als demés. I d’aquestes, només algunes tenen el valor d’escriure tal com pensen.

Anuncis