De nou, una novel·la amb nom de dona, Ramona, de l’escriptora Helen Hunt Jackson, que vaig descobrir fa poc, i em va agradar molt: va ser tota una sorpresa llegir una mena de La Cabana de l’oncle Tom, de Harriet Beecher Stowe – obra  amb què  sempre l’han comparat- però en aquest cas en l’univers indi de la Baixa Califòrnia: recordem que Califòrnia va pertànyer a Mèxic fins a la guerra entre Mèxic i Estats Units dels anys 1846 a 1848, la mateixa guerra per a la qual es va negar a pagar impostos el polític, escriptor i abolicionista nord-americà Henry David Thoreau, autor de La Desobediència civil (1849), obra que avui tothom recorda, donada la situació política, social i econòmica d’aquest primer món nostre tan en tela de judici… i premissa que hauríem de seguir, sense dubte… avui, més que mai, davant de moltes injustícies socials, hauríem de ser desobedients civils

   Si la novel·la de Harriet Beecher Stowe ens parlava de l’esclavitud de la població negra als Estats Units, aquesta de Helen Hunt Jackson ens mostra la vida de la població autòctona índia en un territori on intenten conviure mexicans,  americans i els propis indis. Són dues obres diferents, sens dubte, però unides pel mateix sentiment de denúncia, de reflex del racisme de tots els bàndols, de cridar per la injustícia, de la crueltat dels nostres propis germans de terra, de cant del cigne d’una època i d’un estil de vida que són a punt de desaparèixer…

   L’obra es va publicar el 1884,  i va tenir molt èxit en el seu moment i el continua  tenint, sens dubte, a més a més s’han fet diverses versions cinematogràfiques i sèries de televisió.

Jo em vaig comprar l’edició d’Alfaguara, amb un interessantíssim, excel·lentment escrit i aclaridor pròleg del polític i escriptor cubà José Martí.

   La novel·la llueix amb esplendor gràcies a un llenguatge molt ric, sensible i emotiu, gairebé poètic en molts moments, minuciós en les descripcions de la hisenda dels rics propietaris mexicans, la família Moreno: del treball de la xolla, a què es dediquen els indis, dels camps, dels arbres i les fruites; també podem conèixer els costums mexicans, les seves festes, vestits i atuells, així com aprenem més endavant com es viu en una comunitat índia.  És en aquesta hisenda on habiten la senyora Ramona, vídua d’un militar mexicà, i el seu fill Felip, i a la qual arriba la jove Ramona, la bella i rebel mestissa neboda de la senyora, que és el contrapunt, el pont i la desencadenant de la tragèdia entre els mexicans que havien viscut tota la vida allà, la població autòctona: els indis, i els invasors ianquis, que volen destruir tot el que resta del passat… Ramona, però, torna als seus orígens, la sang la crida… quan coneix l’indi Alejandro.

El passat i el present, i un futur d’esperança amb una nova vida, una nova terra, és el que vivim amb els personatges, quan llegim aquesta fantàstica novel·la.

Advertisements