Divendres passat es va estrenar al nostre país una nova versió de meravellosa novel·la de L. Tolstoi, Anna Karenina. M’agrada molt veure les versions cinematogràfiques o televisives de les grans obres de la literatura universal… una altra cosa és que em convencin o no… Ahir mateix vaig estar mirant possiblement la versió més famosa en cinema d’un clàssic de la literatura llatinoamericana i em va encantar, la veritat, havia aconseguit captar, “atrapar” l’esperit, l’essència de la novel·la, com jo ho anomeno… Una versió no té perquè seguir fil per randa, paraula a paraula, l’obra literària en la qual es basa, ni molt menys, però sí ha de conservar la seva essència primigènia, allò que la fa inigualable, distingible, diferent… No ha de desvirtuar el caràcter dels seus personatges en favor de la fama, l’estètica; ha d’haver una lectura coherent i digna de l’obra en la qual es basa; la nova lectura, la cinematogràfica o televisiva, la reinterpretació és lícita i sana per a l’obra literària, però ha de ser una bona lectura del text…

A Rússia, a cavall entre Sant Petersburg i Moscou (com en una altra gran novel·la de Tolstoi, Guerra i Pau), transcorre l’existència d’Anna Karenina… Ella no és només una bonica i rica dama de la noblesa russa, vanitosa i lleugera, insatisfeta de la vida, malgrat els luxes de què gaudeix… no, és molt més que això… El que aconsegueix Tolstoi amb els seus personatges és remoure les entranyes de la consciència humana, furgar en els racons més íntims del nostre cor i de la nostra ànima, adonar-nos de la fragilitat dels nostres sentiments, de com la insatisfacció eterna pot arribar a destruir-nos, a no adornar-nos  que l’amor veritable és al nostre costat, invisible als nostres ulls, que la felicitat suprema i total no existeix, però que cal valorar la vida en la seva justa mesura… Aquests i mil temes són els que valoro en Tolstoi, els que admiro, amb els que ploro i somric, els que vull descobrir, almenys una mica, en les pel·lícules i sèries que veig basades en les seves obres… No sé si serà el cas d’aquesta nova versió, que auguro preciosista estèticament i ja… sense aportar massa res… tot i que quan la vagi, us comento el que m’ha semblat.

Us deixo informació amb els enllaços a les webs d’algunes de les pel·lícules i sèries que s’han fet sobre aquesta novel·la:

La pel·lícula de 2012, amb Keira Kngihtley i Jude Law: http://www.imdb.com/title/tt1781769/

Freda, insulsa i sense captar l’esperit tolstonià que dèiem, és la versió cinematogràfica de 1997, segons la meva opinió, és clar amb Sophie Marceau i Sean Bean: http://www.filmaffinity.com/es/film810438.html

Tampoc em va agradar massa la versió de 1985 amb Jacqueline Bisset i Christopher Reeve, l’etern Superman: http://www.filmaffinity.com/es/film421185.html

En canvi, recordo amb més alegria i com a versions més interessants, les pel·lícules més antigues: una de 1935, amb la meravellosa Greta Garbo i en Frederic March -actor que m’entusiasma des d’aquella fantàstica pel·lícula La Mort està de vacances, que tant li agradava al meu pare-: http://www.filmaffinity.com/es/film740252.html

I la versió de 1948 amb una sempre convincent Vivien Leigh -l’eterna Scarlett O’Hara- i en Ralph Richardson, tot i que li falta un no sè què: http://www.filmaffinity.com/es/film573460.html.

En total són 14 versions portades al cinema fins a 2012… i les que queden per arribar…

I 5 sèries i minisèries de televisió, entre elles trobem una d’anglesa en 10 capítols, de 1977, que encara no he vist: http://www.imdb.com/title/tt0075476/. Aquesta minisèrie anglesa de l’any 2000 en 4 capítols tampoc no l’he vista, me l’apunto: http://www.imdb.com/title/tt0246353/. O la versió russa de 2005: http://www.tvrage.com/Anna_Karenina_2005. D’aquell país  desconec les versions que s’han pogut arribar a fer…

Sense comptar les òperes, ballets, musicals, adaptacions per a ràdio i teatre, etc. etc. etc. que s’han fet d’aquesta obra, universalment famosa i que sempre serà versionada i adaptada de mil maneres possibles, però d’aquesta forma, mai serà oblidada.

Advertisements