Mentre era a Mèxic, just a la matinada d’aquell dia en què havia de visitar la Casa-Fortalesa de l’Indio Fernández a les 13h., moria la seva filla, l’escriptora Adela Fernández, la maestra Adela, com li deien allà.

Poc abans de morir – segons el seu desig de mantenir viva la memòria i l’obra del seu pare, el gran cineasta mexicà, Emilio, “El Indio” Fernández-, deixava dit que s’obrís la Casa-Fortalesa aquell diumenge d’estiu, per a la visita guiada quinzenal… Sense aquest magnífic gest, que l’honora, jo mai hauria pogut visitar aquesta preciosa casa-museu, plena de records, com la figureta de l’Òscar, el cos del qual s’ha demostrat que és el d’Emilio Fernández.

Sortíem de la Casa-Fortalesa a les 14h. i poc després s’arreglava tot per a la vetlla de la senyora de la casa…

Serveixi aquesta notícia com homenatge a la maestra, la seva tasca de difusió de la cultura mexicana i del llegat del seu pare, un dels més importants directors de cinema mexicans de tots els temps.

Us deixo notícies:

http://www.vanguardia.com.mx/adelafernandez%2819422013%29descansaraalladodeelindio-1813265.html

http://www.informador.com.mx/cultura/2013/479497/6/adela-fernandez-tuvo-un-compromiso-cultural-con-mexico-afirman.htm

http://entrevistasramoncarrillo.wordpress.com/2011/06/17/adela-fernandez/

Sobre la seva obra:

http://www.editorialcampana.com/HTMLesp/autores/adela_f.html

I si podeu veure dues de les pel·lícules més emblemàtiques del seu pare, Emilio, “El Indio” Fernández, us recomano:

Enamorada: http://cinemexicano.mty.itesm.mx/peliculas/enamorada.html

María Candelaria (Xochimilco): http://cinemexicano.mty.itesm.mx/peliculas/candelaria.html

Advertisements