Feliç 2014!

Comencem l’any amb una obra que l’Albert D. ens fa recordar:

La conjura de los necios és una obra única, diferent, amb una força i genialitat sorprenents que atrapen al lector des de la primera línia. És també una obra que presenta un personatge únic, que ha passat a la història de la literatura, Ignatius Reilly, gras, gandul, intel·lectual, ideòleg, emprenyat i en lluita constant contra el món modern, contra Freud, els homosexuals, els protestants..

És també la història desgraciada del seu autor, John Kennedy Toole, que va intentar publicar la novel·la sense sort fins que va decidir suïcidar-se. Per sort la seva mare va trobar la novel·la i va insistir de nou a les editorials fins que l’escriptor Walter Percy se la va llegir y va quedar absolutament sorprès de la seva qualitat i originalitat. Va ser gràcies a Percy que es va publicar per primer cop el 1980, guanyant un any després el prestigiós premi literari Pullitzer.

Us deixem amb el genial primer paràgraf de l’obra:

“Una gorra de cazador verde apretaba la cima de una cabeza que era como un globo carnoso. Las orejeras verdes, llenas de unas grandes orejas y pelo sin cortar y de las finas cerdas que brotaban de las mismas orejas, sobresalían a ambos lados como señales de giro que indicasen dos direcciones a la vez. Los labios, gordos y bembones, brotaban protuberantes bajo el tupido bigote negro y se hundían en sus comisuras, en plieguecitos llenos de reproche y de restos de patatas fritas. En la sombra, bajo la visera verde de la gorra, los altaneros ojos azules y amarillos de Ignatius J. Reilly miraban a las demàs personas que esperaban bajo el reloj junto a los grandes almacenes D. H. Holmes, estudiando a la multitud en busca de signos de mal gusto en el vestir. Ignatius percibió que algunos atuendos eran lo bastante nuevos y lo bastante caros como para ser considerados sin duda ofensas al buen gusto y la decencia. La posesión de algo nuevo o caro sólo reflejaba la falta de teología y de geometría de una persona. Podía proyectar incluso dudas sobre el alma misma del sujeto.”

Anuncis