Tots els assistens a la cerimònia de comiat del prevere, filòleg i professor Modest Pats i Domingo, ahir dilluns 31 de març, en l’esgésia del Mercadal, vam recordar la seva figura intel·lectual i pedagògica però sobretot la seva humanitat… Arrel dels parlaments de diverses persones, sobretot el sentit i sincer comiat de la nostra companya de la Biblioteca, la Monsterrat Terradas, vaig recordar el seu somriure burlesc, la seva calidesa, el seu afecte malgrat aquella veu de tro que tenia, aquells ulls vius però una mica tristos… I, sobretot, aquells mots que un dia em va dir i que tant em van afalagar, expressats amb aquella senzillesa seva, franca i oberta: “saps declamar molt bé en llatí, tant bé com un capellà”, ell, que en sabia tant de llatí, va ser tot un honor, tot un detall, mai ho oblidaré i han passat 30 anys des d’aquell dia d’abril…

En homenatge a l’home que va ser, al professor estimat, al capellà proper als seus feligresos, us deixo una oració, inclosa en les seves Homilies de Medinyà (Barcelona: Empúries, 2011):

 

Tenim la pell dura, Senyor. Hem heretat el contacte del mall i l’enclusa.

Fem flaire dels cascos dels cavalls que varen cremar els tres ferrers de les alegries.

Són roges d’estar al costat de la fornal, esperant la roentor de la rella.

Hem aguantat la pipa, hem agafat el martell, hem apretat, crispades, un grapat de terra de Montcada quan el cos caigué al fossar, esbardellat el crani per les bales.

Hem amanyagat les anques dels poltres i les eugues.

Hem pecat moltes, moltes vegades!

Hem menat la carreta al prat de les Salanques.

Hem munyit les cabres, hem tocat totes les pedres de cal Cama gros d’Aransa.

Hem deixat la suor en l’aparell del telèfon.

Ens hem punxat amb l’agulla, quan tots dormien i els vestits no eren acabats encara.

Hem tocat la paella, la cassola, els alls, les cebes, la mà de morter.

Hem… Hem fet tantes altres coses que Vós sabeu, Senyor.

Per què, doncs, ens voleu ungir?

Per què, Senyor, ens trieu per beneir i per consagrar?

Per què, si són aspres, quadrades, brutes de tantes coses?

Per què voleu que ens vinguin a besar, si tothom s’adonarà que són mans d’un ferrer, d’una telefonista, d’un pagès? Per què sóc aquí, Senyor?

Per què no en teniu prou del pessebre de Betlem, del ribot de Natzaret, del martiri del Calvari.

Per què voleu sentir cada matí olors dels prats d’Aransa, asprors del mall, la terra sagnant d’un 3 de desembre a Montcada?

Per què, Senyor, per què?

-Digneu-vos, Senyor, a consagrar i santificar aquestes mans per la unció i benedicció vostra, a fi que tot el que beneeixin quedi beneït i tot el que consagrin, quedi consagrat i santificat en el nom de nostre Senyor Jesucrist

 

Gràcies, Senyor.

Descansi en pau.

 

Anuncis