Avui, diada de Sant Jordi, Dia Internacional del Llibre, és quan notem més la perenne presència entre nosaltres de les obres de Gabriel García Márquez…

Vull compartir amb vosaltres el primer conte que vaig llegir d’aquest autor, jo que sóc una entusiasta dels contes… Després vaig seguir amb Cien años de soledad, que va marcar la meva vida de lectora… i molts d’altresi  altres llibres i contes seus…

La increíble y triste historia de la cándida Eréndira y de su abuela desalmada
Eréndira estaba bañando a la abuela cuando empezó el viento de su desgracia. La enorme mansión de argamasa lunar, extraviada en la soledad del desierto, se estremeció hasta los estribos con la primera embestida. Pero la abuela y Eréndira estaban hechas a los riesgos de aquella naturaleza desatinada, y apenas si notaron el calibre del viento en el baño adornado de pavorreales repetidos y mosaicos pueriles de termas romanas.
Descansi en pau en un preciós indret caribeny, ple de papallones grogues que voleien al so d’un vallenato.

 

Advertisements