Hi ha persones que passen per la nostra vida com una ràfega d’aire pur, com una onada que ens arrossega fins a la sorra amb  tal força i entusiasme coratjós, que és difícil d’oblidar, impossible… Hi ha persones que estimen la vida amb tanta passió que ens la fan estimar més a nosaltres, que ens fan valorar aquelles petites o grans coses que tenim al nostre davant i que de vegades no veiem… Hi ha persones que amb un somriure franc, amb una abraçada, amb una frase et fan sentir especial, compresa, única… Hi ha persones que t’embolcallen amb el seu afecte com el vellut dels rínxols negres del seu cabell, tan bonic… Hi ha persones amb ulls riallers i veu dolça, com un caramel, que sempre sentirem en la fosca… Hi ha persones, dones valentes i compromeses, que volen fer sentir la veu d’altres dones… Hi ha persones que són mares, amants, amigues, professores i guies, escriptores i lectores que des de petites somnien en móns de drames rurals amb tempesta, assegudes a l’ombra d’un arbre en un poble petit i verd… Hi ha persones que són així, jo tinc el privilegi, l’honor i l’immens plaer d’haver conegut una dona així, la Xesca.

Estimada Xesca, et deixo un poema de la bibliotecària i poetessa Rosa Leveroni, qui bé coneixes i a qui vas llegir molts cops

No em preguntis, amor, per què t’estimo,si no trobo raons. ¿Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l’arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
¿És que sabries, cert, l’ardent misteri
d’unes ales signant l’atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l’aire passa?…
No em preguntis, amor, per què t’estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure’t com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l’únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort…

I espero que allà a on vagis trobis molts llibres i continuïs il·luminant-nos a tots els qui vam ser una mica més feliços per haver compartit alguns moments de vida amb tu.

 

 

Advertisements