Enguany se celebra el centenari de la publicació de l’obra de relats Dublinesos de James Joyce, que em vaig llegir fa molts anys i em van agradar molt.

Us deixo la pàgina del James Joyce Centre de Dublin.

I el primer paràgraf del conte, gairebé novel·la curta, Els Morts:

 

L’habitació, quan es va despertar, semblava il·luminada des del cel i des del terra. El sol treia el nas amb prou feines en aquell mig matí, però la neu devia reflectir-ne la claror. La Gretta descansava el cap en el clot que es formava entre el pit i l’espatlla del Gabriel. L’home va inspirar, i l’olor dels cabells embullats i espessos d’ella era com d’espècies, de cuir, de tardor; com l’olor que havia prefigurat quan, de matinada, pensava alleujar aquella pruïja i també quan, més tard, va pensar que l’espectre del Michael Furey els allunyaria per sempre. Ara enfonsava el rostre en el clatell de la Gretta, respirava. Ella va remugar i va acabar de passar el braç a sobre seu, fins a descansar la mà sobre l’altra espatlla del Gabriel. Es va adonar que no duien roba; no recordava quan ho havien estat, així, despullats, del tot, per última vegada. La Gretta, endormiscada, va passar la cuixa i el genoll a sobre la cama del Gabriel, el cos càlid, adormit, en contacte amb el del marit des de l’espatlla fins als turmells. S’adonava que si no hagués sabut de l’existència del noi, el seu benestar, ara, seria absolut, solar. Però potser ja no podria ser-ho mai. No es podria estar de pensar que, si ella s’havia lliurat així, era perquè en aquella cambra, en aquella nit d’hivern, planava la possibilitat d’una altra vida que ja no seria, d’un altre alè i un altre cos que van representar, en un moment, una plenitud que era tan gran que no necessitava ni tan sols acollir expectatives, esperança. I aleshores el va torturar no pas el temps que la Gretta i el Michael havien pogut estar junts, sinó la mort d’aquest. I el deseiximent, la llibertat que, avui, en l’esperit de la seva dona, havia infós aquella desgràcia antiga.

 

Si algun dia aneu a la ciutat de Joyce, no deixeu de visitar la casa on es diu que transcórre aquesta història.

 

 

 

Anuncis