Pe a qui som fans incondicionals de les novel·les de L. Tolstoi, no hi ha res millor que llevar-se, esmorzar o prendre un cafè amb la notícia del 186è aniversari del naixement de l’insigne autor rus, en veure el bonic Doodle de Google, i recordar les seves obres, rellegir-les, començar-ne alguna de nova… o bé acabar-ne una, com és el meu cas… Vaig llegint Guerra i Pau a poc a poc, assaborint-la com el cafè que tinc al davant, per tal de trobar el gust a paraules tan belles o cruels o totes dues alhora…

Ara sóc a la batalla de Borodinó, i tant haig de tancar els ulls per la cruesa que porta implícita tota batalla, com em meravello amb la descripció de la neu que cobreix els camps russos mentre els soldats hi caminen, gairebé s’arrosseguen ferits, mutilats, gairebé morts…

Durant la pau, molts capítols enrere, jo era asseguda en un dels salons d’un magnífic palau de Sant Petersburg i contemplava la jove i bella Natasha… i volia que s’enamorés del seu dolç, despistat i intel·lectual amic Pere, cosa que em concedeix el gran Tolstoi…

Us convido a llegir Tolstoi… avui i sempre, a poc a poc, a foc lent…

 

Advertisements