El divendres passat, 17 d’abril, per causes alienes a la meva voluntat d’escriptora a estones, no vaig poder fer un homenatge com es mereixia al meu admirat Gabriel García Márquez… Un any sense Gabo…

Quan era molt joveneta jo volia escriure contes màgics com ell, volia inventar-me  històries de realitat envoltada de màgia… però m’havia de conformar amb llegir les seves histories, seguir llegint-lo sempre… I seguir escrivint contes amb una màgia pròpia, lluny d’aquella màgica realitat envoltada del verd dels bananers de la bella Colòmbia, amb aquella llum especial del Carib de papallones que voletegen… Jo mai prodré escriure una història de realisme magic perquè no he nascut allà, em diuen les meves amigues argentines… No ho pretenc ja, ja no sóc una jove amb desitjos inassolibles i em deleixo llegint-lo a ell…

Com tampoc sóc capaç d’inventar-me mots tan bonics com Antaviana, del meu admirat Pere Calders però sempre tindré els seus contes a prop meu…

Desitjo que passeu un feliç Sant Jordi ple de roses i sobretot de llibres!

Anuncis