Ahir va ser un dia molt complicat per a mi, com ho està sent tota aquesta setmana… i més enllà en el temps… però no estic aquí per parlar de les meves penes, si no de la pena compartida de reviure que ara fa 25 anys se’n va anar una escriptora que m’agrada molt, autora de novel·les i contes que llegia quan era molt jove i que perduren en el meu record.

Pensava anit, en el silenci de la foscor, que ella se n’havia anat en una hora violeta, que ressonen les paraules de la famosa frase de Johnny Guitar “Digues que m’estimes encara que sigui mentida”, mentre el cant a la joventut passada em ve a la memòria al ritme de balanceig de la barcassa que flota pel riu i m’endormisca… però una veu melodiosa em desperta i en  la llunyania veig la silueta de l’agulla daurada…

Anuncis