Avui, 12 de desembre de 2016, la UdG compleix 25 anys, dels quals he passat aquí bona part de la meva vida, primer com a estudiant de Filologia del llavors Col·legi Universitari de Girona i més endavant com a treballadora de la UdG, una bibliotecària en el món universitari, després d’haver passat uns anys en una biblioteca pública; així, doncs, jo acompleixo 25 anys a la UdG, tot i que de forma discontínua, els mateixos anys que acompleix la UdG.

Com sempre passa en les nostres existències, va haver moments feliços de joventut en el Col·legi Universitari de Girona, era l’hora de fer amics, de sortir, de passejades i festes, de conèixer l’amor, de començar a viure; foren moments de descoberta, de classes fantàstiques, de lectures noves, d’aprenentatge, d’alegria de viure, érem joves…

Més endavant, quan vaig tornar ja de més gran, com a treballadora, també va ser una època daurada en l’entorn laboral: un treball nou i gratificant, grans amistats que perduren, la creació d’un projecte comú amb entusiasme, encara érem joves, tot i que no tant…

Seguim aquí, a la UdG, en la maduresa, i hem passat per molts moments tristos i amargs, dolorosos i tràgics, de decepció, de desunió… Ja no som joves i queden lluny aquells primers dies, però ressonen en el meu cap i en el meu cor les paraules de Wordsworth, que tant li agrada a una de les meves amigues de l’ànima:

Aunque nada pueda hacer
volver la hora del esplendor en la hierba,
de la gloria en las flores,
no debemos afligirnos
porque la belleza subsiste siempre en el recuerdo.

És el moment de la melangia però també del que diu el poeta anglès.

Per molts anys, UdG! I que ho puguem celebrar plegats.

 

Advertisements