El febrer de 2012 creàvem aquest blog amb molta il·lusió i ganes de compartir llibres i lectures.

Peikea, princesa caníbal

I

Nukuhiva era terra de guerrers antropòfags i de beutats femenines. Les seves valls, tortuoses i estretes, baixaven fins al mar des de cimals aguts, cobertes de luxuriosa verdura. Els torrents s’esmunyien dintre les gorgues tenebroses, amb un murmuri monòton i trist. El mar bramava nit i dia, rompent contra els alts espadats que volten l’illa com una fortalesa.

Ací i allà, les paoroses falles ferestes s’endinsaven a la terra i formaven badies silencioses a l’ombra de les altes muntanyes. Darrera les petites platges de còdols o de sorra, batudes per l’eterna ressaca, s’estenia la selva impenetrable, poblada de misterioses remors. Adés s’oïa el vent entre les fulles, després l’aigua que s’escola dels cims, i de vegades l’eco perdut i sord del tam-tam dels caníbals.

Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics

Aurora Bertrana

Anuncis