Avui, 18 de juliol, fa exactament dos-cents anys que va morir una gran escriptora, Jane Austen, una autora que m’entusiasma, per damunt de molts escriptors, homes; per això li dic la meva Jane, no per un desig de possessió, està clar, si no perquè llegint les seves obres -com quan llegeixes les novel·les dels autors o autores que més t’agraden- te la sents teva, forma part de tu, d’alguna manera. Has passat moltes estones -i les que passaràs encara- vivint el que viuen els personatges a través dels seus mots. Sempre m’han agradat els diàlegs en les novel·les de la meva Jane, que l’acció transcorri a través de les paraules dels seus personatges; crec que Jane Austen és un geni del diàleg,que aquesta forma teatral de concebre les seves obres ens porti a ser espectadors d’una gran teatre de la vida, on podem veure un gran espectre dels sentiments humans. I també sempre m’ha entusiasmat no saber preveure el final, no saber el desenllaç de la història, que vols que sigui aquell que esperes, però que no es desvetlla fins a les darreres pàgines, perquè el que interessa és com es va cap a aquell final, el camí per arribar a aquell final.

Està bé que una dona, i escriptora, transcendeixi, traspassi barreres, fronteres, segueixi viva durant dos segles -i la resta de segles que no podrem arribar a veure-  i ens alegrem que la seva obra es mantingui viva i llegint-se.

Us deixo notícies que han aparegut avui:

https://elpais.com/cultura/2017/07/14/babelia/1500041594_163366.html

http://www.elmundo.es/cultura/literatura/2017/07/18/596dfa5a268e3e23148b4667.html

I els actes que es fan avui o es faran els propers dies:

http://janeausten.org.es/

https://hablandodejaneausten.com/