Aquest any hi havia una llista bastant extensa de candidates dones per al Premi Nobel de Literatura:

https://librotea.elpais.com/usuarios/librotea/estanteria/10-escritoras-en-la-quiniela-nobel-2017

Però era estrany que el concedissin de nou a una dona, atès que els dos darrers anys ja s’havia concedit a dones escriptores, el cupó era ple, ara hauran de passar anys fins que una dona el rebi. El món encara és així, s’escriu en masculí.

A les travesses d’aquest any també sortien dos escriptors, japonesos ambdós, Kazuo Ishiguro i Haruki Murakami. Però ja fa temps que el primer, Ishiguro, és un ferm candidat. Potser feia por que un autor, considerat “difícil” no agradés tothom, però en ell la literatura encara conserva allò que la literatura té d’especial, l’artifici: la paraula encara s’assaboreix mot a mot, com un deliciós menjar, les històries ens captiven no pel principi ni el final sinó pel camí que hem de recórrer plegats, lector@s i personatges.

Murakami també és un autor que m’agrada molt, ja li arribarà el moment de glòria. De moment, estic contenta -com tothom en el món de la literatura- que sigui Ishiguro que s’hagi endut el guardó, un autor japonès, confesso que soc una fan del mon oriental. Quan pugui, el tornaré a llegir per gaudir de nou de la seva prosa