No sé si caldria celebrar-ho, perquè les dones sempre han escrit, hem escrit, i continuem escrivint… Tinguem cambra pròpia o només la taula d’una cuina…

Així doncs, dedico aquest post, així, sense massa res, però amb tot el meu afecte a totes aquelles dones oblidades, desconegudes, arraconades o a l’ombra dels homes que poder escriure en llibertat perquè tenen diners, temps i una cambra pròpia…

Feliç dia i seguim fent el que volem fer, el que sabem fer: escriure històries, poemes, obres de teatre, el que més ens agradi… O tot.