El 20 juliol de 1969, ara fa 50 ans, l’home feia una gran pas trepitjant la Lluna amb aquella gran bota que deixà una petjada que mai no s’esborrarà de la nostra memòria. Jo era ben petita encara però ho recordo…  El nostre referent televisiu en blanc i negre no existiria sense aquell dia…

Més endavant viatjaria a la Lluna a través de la literatura: les novel·les de Verne, les aventures d’en Tintín; les novel·les de ciència ficció que tant m’agradaven i em continuen agradant; obres de teatre, i ja de més gran els poemes dedicats a l’astre… La nostra passió literària tampoc existiria sense les obres on surt la Lluna, com protagonista, acompanyant de l’ésser humà o espectadora d’aventures, guerres, desastres o d’històries d’amor…

Selene en un relat meu…

La imatge de Meliés, que podem veure sempre, tot i que tanquem els ulls…

Ens acompanyen també les cançons, pel·lícules, sèries, documentals, dibuixos, quadres, pintures, etc. sobre la Lluna.

La Lluna forma part de la nostra vida en la Terra…

La Lluna llegida, imaginada, destijada, somniada…

La Lluna vista abans per la literatura que pel propi ésser humà.

 

“Deixa que les aigües s’assenteixin i veuràs la lluna i les estrelles reflectides en el teu propi ésser”.

Rumi, poeta persa, segle XIII