Moltes obres literàries ens parlen de malalties i pandèmies o transcorren en èpoques o moments que les han patit. El que no podíem imaginar era viure’n una en primera persona.

També moltxs autorxs es dediquen a la medicina, fins i tot trobem bastants protagonistes de novel·la que ho són.

Aquests mesos, més que mai, s’ha parlat d’obres que tracten sobre malalties o que transcorren en èpoques d’epidèmies o pandèmies, com la Història de la Guerra del Peloponès, de Tucídides, quan parla de la plaga d’Atenes, El Decameró, de Boccaccio, La Pesta, d’Albert Camus -de fet, es van comprar molts exemplars d’aquesta orbra durant els mesos de confinament a casa- , Un món sense fi, de Ken Follet, La Mort a Venècia, de Thomas Mann, Assaig sobre la ceguesa, de José Saramago, El General en el seu laberint, de Gabriel García Márquez, etc.

Trobar-nos de sobte tot el dia a casa ha provocat que la ficció literària i de tota mena hagi esdevingut essencial per a les nostres vides per tal intentar escapar, a estones, de tot el patiment que hi havia, i encara existeix, al nostre voltant.

Que la Literatura segueixi ocupant un lloc important en les nostres exostències… Si volem, si ens ve de gust.