Archives for category: Notícies

No sé si caldria celebrar-ho, perquè les dones sempre han escrit, hem escrit, i continuem escrivint… Tinguem cambra pròpia o només la taula d’una cuina…

Així doncs, dedico aquest post, així, sense massa res, però amb tot el meu afecte a totes aquelles dones oblidades, desconegudes, arraconades o a l’ombra dels homes que poder escriure en llibertat perquè tenen diners, temps i una cambra pròpia…

Feliç dia i seguim fent el que volem fer, el que sabem fer: escriure històries, poemes, obres de teatre, el que més ens agradi… O tot.

 

 

Anuncis

En homenatge al poble d’Indonèsia, que plora aquests dies pel cruent terratrèmol esdevingut a Cèlebes, he pensat que no tractem gens en aquest bloc les literatures d’arreu del món, on trobem dones i homes que escriuen històries plenes de dolor i tragèdia, però també de força, valentia, amor i saviesa.

Us recomano l’autor més conegut d’Indonèsia, Pramoedya Ananta Toer.

Us deixo informació sobre una de les seves novel·les, que explica una història familiar, la de la seva àvia:

https://www.casadellibro.com/libro-la-joven-de-la-costa/9788423339884/1185320

 

Amb motiu del 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat a l’escriptor Quim Monzó, els nostres usuaris i el públic en general poden gaudir de veure aplegada l’obra completa d’un dels meus contistes predilectes, apreciat i admirat per tothom; d’un narrador amb tanta força com fina ironia, de qui hem après i aprenem cada dia de la seva prosa brillant, de la seva tècnica depurada, del seu vocabulari ric i sense fi…

Trobareu els llibres del reconegut escriptor en horari de biblioteca, us deixo la notícia:

http://www2.udg.edu/biblioteca/Not%c3%adcies/Reculldenot%c3%adcies/tabid/10553/p/58929/language/ca-ES/Default.aspx

 

Després de mesos de silenci, i per qüestions alienes a la meva voluntat, torno a escriure en aquest blog i començo a posar notícies sobre llibres i escriptores i escriptors, commemoracions, paràgrafs d’obres, etc. I parlar sobretot de literatura, d’història i de tot el que pot interessar al lector d’aquest blog.

Des d’avui, 16 de març, fins al diumenge 18 de març es commemoren els 80 anys dels salvatges bombardeigs de Barcelona.

No tinc paraules, perquè em sento implicada, per tant, us deixo algunes notícies.

 

Recull de notícies a internet:

https://www.naciodigital.cat/noticia/150603/videos/dia/aviacio/feixista/va/bombardejar/barcelona/avui/fa/80/anys

http://www.ccma.cat/324/fa-80-anys-del-bombardeig-de-laviacio-italiana-a-la-placa-de-sant-felip-neri/noticia/2834934/

https://www.naciodigital.cat/noticia/149864/barcelona/recordara/80/anys/dels/bombardeigs/guerra/civil/amb/arbre/memoria

http://beteve.cat/els-bombardejos-de-la-guerra-civil-a-barcelona-80-anys-despres/

 

I us animo a consultar el fons de la Biblioteca de la UdG, on podreu trobar documents molts interessants.

Perquè mai torni a passar allò, perquè mai haguem de viure l’horror d’una guerra, perquè els qui pateixen avui dia per una guerra, deixin de patir…

 

Avui, 24 d’octubre, d’un mes que em porta coses bones i dolentes al mateix temps, mes de fulles que cauen i de paisatges tardorals d’uns colors que alegren els ulls, malgrat la foscor que ens envolta,  celebrem el Dia Internacional de la Biblioteca, en homenatge a totes aquelles biblioteques que un dia van ser saquejades i cremades per les guerres sempre injustes.

Plorem per la pèrdua de documents que formen part del patrimoni d’un poble, part de la nostra vida, un bé preuat que no tenim en compte… fins que desapareix, fins que es desintegra sota les flames del foc… provocat per les bombes…

Acostuma a passar: no ens adonem del que tenim fins que ho perdem definitivament…

Serveixi aquest dia per homenatjar les biblioteques de tot el món, de la més petita i modesta, a la més gran i amb molts recursos, coneguem-les, estimem-les, utilitzem les biblioteques.

“Un llibre d’una biblioteca és, imagino, un llibre feliç”, Cornelia Funke, autora entre d’altres de la trilogia Món de tinta.

Aquest any hi havia una llista bastant extensa de candidates dones per al Premi Nobel de Literatura:

https://librotea.elpais.com/usuarios/librotea/estanteria/10-escritoras-en-la-quiniela-nobel-2017

Però era estrany que el concedissin de nou a una dona, atès que els dos darrers anys ja s’havia concedit a dones escriptores, el cupó era ple, ara hauran de passar anys fins que una dona el rebi. El món encara és així, s’escriu en masculí.

A les travesses d’aquest any també sortien dos escriptors, japonesos ambdós, Kazuo Ishiguro i Haruki Murakami. Però ja fa temps que el primer, Ishiguro, és un ferm candidat. Potser feia por que un autor, considerat “difícil” no agradés tothom, però en ell la literatura encara conserva allò que la literatura té d’especial, l’artifici: la paraula encara s’assaboreix mot a mot, com un deliciós menjar, les històries ens captiven no pel principi ni el final sinó pel camí que hem de recórrer plegats, lector@s i personatges.

Murakami també és un autor que m’agrada molt, ja li arribarà el moment de glòria. De moment, estic contenta -com tothom en el món de la literatura- que sigui Ishiguro que s’hagi endut el guardó, un autor japonès, confesso que soc una fan del mon oriental. Quan pugui, el tornaré a llegir per gaudir de nou de la seva prosa

 

 

 

Avui, 18 de juliol, fa exactament dos-cents anys que va morir una gran escriptora, Jane Austen, una autora que m’entusiasma, per damunt de molts escriptors, homes; per això li dic la meva Jane, no per un desig de possessió, està clar, si no perquè llegint les seves obres -com quan llegeixes les novel·les dels autors o autores que més t’agraden- te la sents teva, forma part de tu, d’alguna manera. Has passat moltes estones -i les que passaràs encara- vivint el que viuen els personatges a través dels seus mots. Sempre m’han agradat els diàlegs en les novel·les de la meva Jane, que l’acció transcorri a través de les paraules dels seus personatges; crec que Jane Austen és un geni del diàleg,que aquesta forma teatral de concebre les seves obres ens porti a ser espectadors d’una gran teatre de la vida, on podem veure un gran espectre dels sentiments humans. I també sempre m’ha entusiasmat no saber preveure el final, no saber el desenllaç de la història, que vols que sigui aquell que esperes, però que no es desvetlla fins a les darreres pàgines, perquè el que interessa és com es va cap a aquell final, el camí per arribar a aquell final.

Està bé que una dona, i escriptora, transcendeixi, traspassi barreres, fronteres, segueixi viva durant dos segles -i la resta de segles que no podrem arribar a veure-  i ens alegrem que la seva obra es mantingui viva i llegint-se.

Us deixo notícies que han aparegut avui:

https://elpais.com/cultura/2017/07/14/babelia/1500041594_163366.html

http://www.elmundo.es/cultura/literatura/2017/07/18/596dfa5a268e3e23148b4667.html

I els actes que es fan avui o es faran els propers dies:

http://janeausten.org.es/

https://hablandodejaneausten.com/