Des de l’any 1976 en què es concedeix el Premio de Literatura en Lengua Castellana Miguel de Cervantes, premi de literatura en llengua espanyola que es concedeix anualment pel Ministerio de Cultura y Deporte a proposta de l’Asociación de Academias de la Lengua Española, només 6 dones han estat guardonades, cosa que ja no em sorprèn gens ni mica a aquestes alçades de la pel·lícula de la meva vida…

Aquest any s’ha reconegut a Cristina Peri Rossi, prolífica i genial escriptora de contes, novel·les, poesia, assaig, que es mereix ser en aquesta llista per mèrits propis, així com moltes d’altres grans escriptores que mai seran aquí, tot i que alguna cosa s’ha aconseguit, un granet en la sorra de l’oblit: en la darrera dècada s’ha concedit el premi a 4 dones, mentre que en les anteriors 3 dècades només 2 van ser distingides amb aquest premi tan prestigiós, 6 de 46 ho diu tot, i ho poso en números perquè es vegi més clar.

Us deixo un poema d’aquesta autora per celebrar la seva obra, la poesia.

No quisiera que lloviera
te lo juro
que lloviera en esta ciudad
sin ti
y escuchar los ruidos del agua
al bajar
y pensar que allí donde estás viviendo
sin mí
llueve sobre la misma ciudad
Quizás tengas el cabello mojado
el teléfono a mano
que no usas
para llamarme
para decirme
esta noche te amo
me inundan los recuerdos de ti
discúlpame,
la literatura me mató
pero te le parecías tanto.