No sé si caldria celebrar-ho, perquè les dones sempre han escrit, hem escrit, i continuem escrivint… Tinguem cambra pròpia o només la taula d’una cuina…

Així doncs, dedico aquest post, així, sense massa res, però amb tot el meu afecte a totes aquelles dones oblidades, desconegudes, arraconades o a l’ombra dels homes que poder escriure en llibertat perquè tenen diners, temps i una cambra pròpia…

Feliç dia i seguim fent el que volem fer, el que sabem fer: escriure històries, poemes, obres de teatre, el que més ens agradi… O tot.

 

 

Anuncis

En homenatge al poble d’Indonèsia, que plora aquests dies pel cruent terratrèmol esdevingut a Cèlebes, he pensat que no tractem gens en aquest bloc les literatures d’arreu del món, on trobem dones i homes que escriuen històries plenes de dolor i tragèdia, però també de força, valentia, amor i saviesa.

Us recomano l’autor més conegut d’Indonèsia, Pramoedya Ananta Toer.

Us deixo informació sobre una de les seves novel·les, que explica una història familiar, la de la seva àvia:

https://www.casadellibro.com/libro-la-joven-de-la-costa/9788423339884/1185320

 

Amb motiu del 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat a l’escriptor Quim Monzó, els nostres usuaris i el públic en general poden gaudir de veure aplegada l’obra completa d’un dels meus contistes predilectes, apreciat i admirat per tothom; d’un narrador amb tanta força com fina ironia, de qui hem après i aprenem cada dia de la seva prosa brillant, de la seva tècnica depurada, del seu vocabulari ric i sense fi…

Trobareu els llibres del reconegut escriptor en horari de biblioteca, us deixo la notícia:

http://www2.udg.edu/biblioteca/Not%c3%adcies/Reculldenot%c3%adcies/tabid/10553/p/58929/language/ca-ES/Default.aspx

 

In memoriam.

 

“Tenía una imponente cabellera, una laberíntica y ondeante guirnalda de espirales y bucles, ensortijados y lo bastante grandes para servir como adornos navideños. El desasosiego de su infancia parecía haber pasado a las enroscaduras de su sinuosa y espesa cabellera. Su cabellera irreversible. Podías fregar cazos con aquel cabello sin que se alterase más que si lo hubieran cosechado en las oscuras profundidades marinas, como si fuese un organismo que creciera en los arrecifes, un denso ónice vivo, híbrido de coral y arbusto, tal vez poseedor de propiedades medicinales”.

No és el primer paràgraf.

Després de mesos de silenci, i per qüestions alienes a la meva voluntat, torno a escriure en aquest blog i començo a posar notícies sobre llibres i escriptores i escriptors, commemoracions, paràgrafs d’obres, etc. I parlar sobretot de literatura, d’història i de tot el que pot interessar al lector d’aquest blog.

Des d’avui, 16 de març, fins al diumenge 18 de març es commemoren els 80 anys dels salvatges bombardeigs de Barcelona.

No tinc paraules, perquè em sento implicada, per tant, us deixo algunes notícies.

 

Recull de notícies a internet:

https://www.naciodigital.cat/noticia/150603/videos/dia/aviacio/feixista/va/bombardejar/barcelona/avui/fa/80/anys

http://www.ccma.cat/324/fa-80-anys-del-bombardeig-de-laviacio-italiana-a-la-placa-de-sant-felip-neri/noticia/2834934/

https://www.naciodigital.cat/noticia/149864/barcelona/recordara/80/anys/dels/bombardeigs/guerra/civil/amb/arbre/memoria

http://beteve.cat/els-bombardejos-de-la-guerra-civil-a-barcelona-80-anys-despres/

 

I us animo a consultar el fons de la Biblioteca de la UdG, on podreu trobar documents molts interessants.

Perquè mai torni a passar allò, perquè mai haguem de viure l’horror d’una guerra, perquè els qui pateixen avui dia per una guerra, deixin de patir…

 

Avui, 24 d’octubre, d’un mes que em porta coses bones i dolentes al mateix temps, mes de fulles que cauen i de paisatges tardorals d’uns colors que alegren els ulls, malgrat la foscor que ens envolta,  celebrem el Dia Internacional de la Biblioteca, en homenatge a totes aquelles biblioteques que un dia van ser saquejades i cremades per les guerres sempre injustes.

Plorem per la pèrdua de documents que formen part del patrimoni d’un poble, part de la nostra vida, un bé preuat que no tenim en compte… fins que desapareix, fins que es desintegra sota les flames del foc… provocat per les bombes…

Acostuma a passar: no ens adonem del que tenim fins que ho perdem definitivament…

Serveixi aquest dia per homenatjar les biblioteques de tot el món, de la més petita i modesta, a la més gran i amb molts recursos, coneguem-les, estimem-les, utilitzem les biblioteques.

“Un llibre d’una biblioteca és, imagino, un llibre feliç”, Cornelia Funke, autora entre d’altres de la trilogia Món de tinta.

Aquest any hi havia una llista bastant extensa de candidates dones per al Premi Nobel de Literatura:

https://librotea.elpais.com/usuarios/librotea/estanteria/10-escritoras-en-la-quiniela-nobel-2017

Però era estrany que el concedissin de nou a una dona, atès que els dos darrers anys ja s’havia concedit a dones escriptores, el cupó era ple, ara hauran de passar anys fins que una dona el rebi. El món encara és així, s’escriu en masculí.

A les travesses d’aquest any també sortien dos escriptors, japonesos ambdós, Kazuo Ishiguro i Haruki Murakami. Però ja fa temps que el primer, Ishiguro, és un ferm candidat. Potser feia por que un autor, considerat “difícil” no agradés tothom, però en ell la literatura encara conserva allò que la literatura té d’especial, l’artifici: la paraula encara s’assaboreix mot a mot, com un deliciós menjar, les històries ens captiven no pel principi ni el final sinó pel camí que hem de recórrer plegats, lector@s i personatges.

Murakami també és un autor que m’agrada molt, ja li arribarà el moment de glòria. De moment, estic contenta -com tothom en el món de la literatura- que sigui Ishiguro que s’hagi endut el guardó, un autor japonès, confesso que soc una fan del mon oriental. Quan pugui, el tornaré a llegir per gaudir de nou de la seva prosa