Una amiga em va recomanar aquesta escriptora, Agota Kristof, i molt especialment la seva obra La Analfabeta, d’on he extret aquests passatges:

Leo. Es como una enfermedad. Leo todo lo que cae en las manos, bajo los ojos. Diarios, libros escolares, carteles, pedazos de papel encontrados por la calle, recetas de cocina, libros infantiles. Cualquier cosa impresa. Tengo cuatro años. La guerra acaba de empezar. Vivimos en un pueblecito que no tiene ni estación, ni electricidad, ni agua corriente, ni teléfono.

Impressiona aquesta petita lectora que, moltes d’altres, entre les quals m’hi compto, llegir és com respirar… És més, llegir és gairebé una malaltia, una estranya malaltia, en mots d’un poeta persa.

I, per altra banda, el desarralament d’una dona exiliada:

¿Cómo habría sido mi vida si no hubiera dejado mi país? Más dura, más pobre, pero también menos solitaria, menos rota; quizá feliz.

Avui, Dia Mundial dels Refugiats, aquests mots ens colpeixen amb el que viuen cada dia milers de persones al món…

Però l’escriptura la salva:

De lo que estoy segura es que hubiera escrito lo que fuera en cualquier lengua.

Llegir i escriure salva vides…

Guareix ferides…

 

 

Anuncis

S’acosta Nadal! Una setmana més i el fred que avui s’ha començat a sentir ens fa pensar amb la neu que ja ha caigut al Montseny, amb dies de festa, de retrobades, de reunions familiars i amb amics, de pensar en els que ja no hi són però sempre són amb nosaltres, al nostre costat…

I també pensem en els regals que ens duran els Reis Mags…

A les persones que ens agraden els llibres, no hi ha millor regal que un bon llibre, res em fa més feliç…

Us deixo algunes idees, per si voleu regalar llibres.

https://www.trendencias.com/libros-y-literatura/atencion-amantes-libros-21-mejores-novedades-para-leer-este-otono-2018

També els millors llibres de l’any per a nens i joves:

http://revistababar.com/wp/los-mejores-libros-para-ninos-y-jovenes-2018-banco-del-libro/

I els llibres més buscats de la Feria del Libro de Guadalajara 2018:

https://www.elle.com/es/living/ocio-cultura/g20740110/recomendaciones-libros-2018/

 

Bon Nadal i feliços llibres

 

Si voleu veure una mostra de l’obra poètica de Narcís Comadira (Girona, 1942-), nomenat doctor Honoris causa per la Universitat de Girona el 15 de novembre,  passeu per la Biblioteca del Barri Vell de la Universitat de Girona i podreu gaudir de la contemplació de les belles cobertes, de la pictòrica lletra del poeta en les emotives dedicatòries dels llibres a amics i mestres, dels seus versos que voleien i ressonen pels claustres de Sant Domènec…

Teniu temps fins al 15 de desembre.

Us convidem a veure Llibres, llibres i més llibres!, com es titula un dels seus poemes.

Expo Comadira

No sé si caldria celebrar-ho, perquè les dones sempre han escrit, hem escrit, i continuem escrivint… Tinguem cambra pròpia o només la taula d’una cuina…

Així doncs, dedico aquest post, així, sense massa res, però amb tot el meu afecte a totes aquelles dones oblidades, desconegudes, arraconades o a l’ombra dels homes que poder escriure en llibertat perquè tenen diners, temps i una cambra pròpia…

Feliç dia i seguim fent el que volem fer, el que sabem fer: escriure històries, poemes, obres de teatre, el que més ens agradi… O tot.

 

 

En homenatge al poble d’Indonèsia, que plora aquests dies pel cruent terratrèmol esdevingut a Cèlebes, he pensat que no tractem gens en aquest bloc les literatures d’arreu del món, on trobem dones i homes que escriuen històries plenes de dolor i tragèdia, però també de força, valentia, amor i saviesa.

Us recomano l’autor més conegut d’Indonèsia, Pramoedya Ananta Toer.

Us deixo informació sobre una de les seves novel·les, que explica una història familiar, la de la seva àvia:

https://www.casadellibro.com/libro-la-joven-de-la-costa/9788423339884/1185320

 

 

EL CABALLERO POBRE

Aleksandr Pushkin (1799-1837)

Era un pobre caballero
silencioso, sencillo,
de rostro severo y pálido,
de alma osada y franca.
Tuvo una visión,
una visión maravillosa
que grabó en su corazón
una impresión profunda.
Desde entonces le ardía el corazón;
apartaba sus ojos de las mujeres,
y ya hasta la tumba
no volvió a hablar a ninguna.
Púsose un rosario al cuello,
como una insignia,
y jamás levantó ante nadie
la visera de acero de su casco.
Lleno de un puro amor,
fiel a su dulce visión, escribió con su sangre
A.M.D. sobre su escudo.
Y en los desiertos de Palestina,
mientras que entre las rocas
los paladines corrían al combate
invocando el nombre de su dama,
él gritaba con exaltación feroz:
Lumen coeli, sancta Rosa!
Y como el rayo, su ímpetu
fulminaba a los musulmanes.
De regreso a su castillo lejano,
vivió severamente como un recluso,
siempre silencioso, siempre triste,
muriendo por fin demente.

 

Amb motiu del 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat a l’escriptor Quim Monzó, els nostres usuaris i el públic en general poden gaudir de veure aplegada l’obra completa d’un dels meus contistes predilectes, apreciat i admirat per tothom; d’un narrador amb tanta força com fina ironia, de qui hem après i aprenem cada dia de la seva prosa brillant, de la seva tècnica depurada, del seu vocabulari ric i sense fi…

Trobareu els llibres del reconegut escriptor en horari de biblioteca, us deixo la notícia:

http://www2.udg.edu/biblioteca/Not%c3%adcies/Reculldenot%c3%adcies/tabid/10553/p/58929/language/ca-ES/Default.aspx